2 min
Brussel·lesAmnistia, reconèixer la "legitimitat democràtica" de l'independentisme i una mediació entre les parts abans que acabi el termini per a la convocatòria automàtica de les eleccions espanyoles. Aquestes són les "condicions prèvies" que ha posat l'expresident Carles Puigdemont aquest dimarts a Brussel·les per tal de tirar endavant la investidura de Pedro Sánachez i que hauria de servir per crear el clima, ha dit, per iniciar un procés de negociació que ataqui el problema de "fons": "Amb l'amnistia no es resoldrà el problema, allò determinant és el reconeixement nacional de Catalunya i el dret a l'autodeterminació".
Només si aquests requisits es produeixen, Junts està disposat a negociar la investidura de Pedro Sánchez: "Si es produeix, ens comprometria", ha dit, concretant que la fi de la judicialització vol dir despenalitzar l'1 d'Octubre, a més de retirar de les directives d'intel·ligència i dels objectius de la policia espanyola l'independentisme. "No igualarem víctimes i victimaris", ha sentenciat, advertint ja que no considera que els agents investigats per la violència de l'1-O hagin d'incloure's en aquest paquet.
Puigdemont ha asseverat que Junts no encararà una negociació "per salvar" la legislatura espanyola -"no hem aguantat la posició tots aquests anys per això", ha dit- sinó que ha instat els dos grans partits estatals a engegar, si volen, un procés per tal de resoldre el problema català: "Un compromís com cap règim espanyol ha sigut capaç de fer des del Decret de Nova Planta". Puigdemont, doncs, no vol un "pedaç" sinó un "acord històric".
¿Com es resol la situació? Per a Puigdemont cal que les parts es comprometin a trobar una solució reconeguda en els tractats internacionals i, en aquest marc, ha defensat l'autodeterminació, tot i que no ho ha situat com una condició prèvia per investir Pedro Sánchez. Ho ha presentat com un procés de reconeixement nacional que acabi amb un "referèndum acordat" amb l'Estat, l'únic que pot -segons ell- substituir el resultat de l'1-O. "No existeixen impediments constitucionals per fer el referèndum", ha asseverat, mostrant-se convençut que es podia articular a través de l'article 92 de la Constitució que regula les consultes referendàries. També s'ha reafirmat en què Junts no renunciarà a la "unilateralitat" com a via d'acció política per tal d'arribar a un acord.
La reunió amb Díaz
La conferència de l'expresident, en tot cas, ha arribat després d'un moviment clau: la reunió amb la vicepresidenta espanyola i líder de Sumar, Yolanda Díaz. Es tracta del primer reconeixement a un membre del govern espanyol a l'exili i, en concret, a la figura de Puigdemont. Un pas que des de Junts consideraven imprescindible per poder entaular la negociació. El pacte d'un mateix comunicat després de la trobada ja indica que va ser un bon inici per al diàleg: "Estem oberts a explorar totes les solucions democràtiques per desbloquejar el conflicte polític".
D'aquesta manera, Puigdemont i Díaz aplanen el terreny per iniciar la negociació per a la investidura. Des de Junts consideren que el gest de la líder de Sumar és rellevant –ja que implica el reconeixement de l'expresident com un actor polític–, però també adverteixen que no és suficient. És a dir, que la negociació l'han de tenir amb els socialistes i amb Pedro Sánchez, que és qui ha de comprar les condicions de Junts per ser investit.
