Diferents localitzacions d’Andorra han rebut aquests darrers cinc dies el rodatge del curtmetratge “El mal donat”, dirigit per Hector Mas i Alfons Casal. El Museu etnogràfic Casa Cristo, el Museu Casa Rull, els Cortals d’Encamp i l’església de Sant Serni de Nagol són alguns dels escenaris triats.
El mal donat narra la història de la Catherina, interpretada per l’andorrana Claudia Riera, una remeiera acusada de bruixeria al segle XVI, i la relació amb la seva germana Magdalena, interpretada per la catalana Núria Florensa. En el repartiment també hi ha Òscar Rabadán en el paper de jutge, al Joel Pla com a Francesc, Xavier Fernández fent de capellà i a Carol Caubet interpretant una dona acusada de bruixa. Fins i tot, els directors s’han reservat els papers dels dos soldats que apareixen en la història.
El curtmetratge posa la mirada en un període històric particularment fosc: la cacera de bruixes. La violència envers les dones, la culpabilització de la víctima i l’abús de poder són el focus en el tractament temàtic i visual del curtmetratge, i que tristament encara avui dia formen part del teixit social i cultural. Per tant, la contemporaneïtat del que s’explica converteix la història en universal, mentre s’explora i ensenya una part de la cultura i història del país. Finalment, el nucli emocional de la història és sobretot la de dues germanes separades per un conflicte i un context social que no les permet ser lliures.
El projecte compta amb el suport econòmic i logístic de diferents institucions com el Govern d’Andorra, el Comú de Sant Julià de Lòria, el Comú de la Massana, el Comú d’Encamp i el Comú d’Ordino. Feia més de deu anys que Casal i Mas no col·laboraven en la producció d’un curtmetratge. Per a l’ocasió, s’han envoltat d’un equip professional, tant d’Andorra com de fora, que els garantirà obtenir un producte final d’alta qualitat i que aspiren a mostrar en festivals internacionals de primer nivell arreu del món. Abans, però, s’haurà estrenat al país en el marc de les Jornades de bruixeria a Andorra, de Sant Julià de Lòria, l’any vinent.
