Debat de política general
El president reclamarà a Pedro Sánchez que afronti la resolució del conflicte amb el referèndum
3 min
BarcelonaNomés fa un any que el Govern de la Generalitat va saltar pels aires. Va ser en el debat de política general al Parlament del setembre de l'any passat quan el líder de Junts a la cambra, Albert Batet, va desafiar el president, Pere Aragonès, a sotmetre’s a una moció de confiança: l’endemà, el cap de l’executiu va destituir el vicepresident, Jordi Puigneró, i al cap de pocs dies Junts sortia del Govern. Enguany, la jornada més important de l’any al Parlament es presenta ben diferent: Esquerra mesura les seves forces per exhaurir la legislatura sense un soci estable, amb només 33 diputats i després de dues patacades electorals. Com s’ho farà? El president Aragonès exposarà aquest dimarts a partir de les deu del matí allò que pretén fer, amb anuncis inclosos: ajudes econòmiques per pal·liar l'augment de preus com un xec escolar per a l'ESO i també mesures relacionades amb el català, que és una prioritat per a la Generalitat. Però Aragonès també vol fer un balanç de l’acció de govern enllestida fins ara. La idea de Palau és exhibir un alt compliment del pla de legislatura i picar l’ullet així als seus antics socis: Junts, la CUP en les qüestions més socials o el PSC, amb qui va pactar els pressupostos del 2023.
Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi“És un govern sòlid, que és capaç de debatre, sumar opinions i aconseguir acords”, expliquen fonts de la Presidència, a més de destacar que el president també farà referència a la necessitat de votar sobre la independència –amb el referèndum com a eina per “resoldre el conflicte de fons”– i defensarà la necessitat d’una amnistia per continuar dialogant amb l’Estat. La idea del discurs és evidenciar que el moment per trobar una solució és en aquesta legislatura "si el PSOE és valent". Tornarà a insistir que l'amnistia es dona "per descomptada", com ha anat fent ERC en els darrers dies, per focalitzar-se en l’autodeterminació i les condicions per exercir-la, que pretén acordar en la nova etapa de Pedro Sánchez si aconsegueix revalidar el mandat. Ara bé, les noves circumstàncies no evitaran que el president reivindiqui la negociació dels indults, la supressió de la sedició i la reforma de la malversació, unes fites de l'agenda de desjudicialització que vol recordar.
I és que a ningú se li escapa el context en què es produeix el discurs d’Aragonès: a Madrid, el candidat del PP, Alberto Nuúñez Feijóo, se sotmet també aquest dimarts al debat d’investidura, la qual cosa impactarà de ple en la discussió que puguin escenificar al Parlament els grups al llarg del debat de política general. “Té entitat pròpia”, remarquen fonts de l'executiu: “No ens supeditarem a altres agendes”. Tot i que també admeten que les referències al que passi a Congrés de Diputats seran inevitables. El mateix president s’hi pronunciarà. Està previst que a l'última part del discurs, on abordarà “la situació política i la resolució del conflicte”, parli de les condicions de l’independentisme a l’hora de donar suport a la investidura de Pedro Sánchez, com també ho faran la resta de partits a l'oposició, ells a partir de dimecres a les nou del matí per evitar que el debat català coincideixi de ple amb la sessió al Congrés.
La influència de les eleccions
L’entorn d’Aragonès avisa que el president farà un discurs “llarg” i que té la idea de posar en valor el que ha fet fins ara. El repte per a Esquerra continua sent el mateix que en els últims mesos –trobar soci per aprovar els pressupostos de l’any que ve–, però amb una diferència: acaba de perdre un gruix important de votants tant a les eleccions municipals com a les espanyoles. Això situa Aragonès en el blanc de les crítiques de l'oposició, que l'acusarà de governar sense suport i en un context de davallada electoral.
Per intuir quin rumb prendrà Aragonès per superar aquesta situació serà important veure quina parella de ball escull Esquerra per tirar endavant les resolucions del debat de política general i també si l'oposició aconsegueix guanyar el govern en votacions clau (tot i que la majoria siguin simplement simbòliques). En aquest sentit, el PSC o Junts són imprescindibles per bastir qualsevol majoria parlamentària i Esquerra haurà d'escollir un soci (de fet, dos per arribar a la majoria absoluta) si vol tirar endavant les seves mesures.
En aquest sentit, Madrid pot tenir-hi un paper: la negociació dels pressupostos de la Generalitat coincidirà amb la negociació sobre la investidura de Pedro Sánchez i els republicans podrien reclamar el suport del PSC als pressupostos. Ara bé, des d’ERC mantenen que la seva prioritat continua sent Junts. Tornaran a ser socis? Des del partit de Laura Borràs i Jordi Turull es mantenen oberts a parlar-ne, però des que van sortir del Govern es van conjurar ser l'oposició de l'executiu d'Aragonès.
