Als confins de l’imperi

Medusa estrenarà el curs amb el debut d’Alan Ward, ‘La Vall dels andosins’, thriller històric ambientat al segle III aC.

Som al 223 abans de Crist. Ni més ni menys. Falta un lustre perquè l’orgullós Hanníbal i el seu flamant exèrcit –inclosos una trentena d’elefants– travessin els Pirineus camí d’Itàlia, en el que haurà de ser el primer i més espectacular cop de la Segona Guerra Púnica. Que no li servirà de res perquè aquella guerra la va acabar perdent. Però aquesta és una altra història. Cartago és encara una potència que pretén fer-li ombra a Roma, i els seus agents busquen oportunitats de negoci per tots els racons d’Hispània, que encara no és ben bé Hispània sinó més aviat Ibèria. Inclòs el nostre, que tampoc no es diu Andorra.

I fins aquí arriba Hannó, el jove hereu d’una potent casa comercial de la metròpoli, disposat a demostrar a la parentela que és capaç de fer-se càrrec del negoci familiar. El cartaginès Hannó, en fi, és el protagonista de La Vall dels andosins, la primera incursió en la ficció d’Alan Ward, col·laborador habitual del BonDia i de qui fins ara coneixíem la faceta d’orientalista (Introducció al pensament de l’Àsia oriental) i historiador (La vinya a Andorra). I La Vall dels andosins és la primera de les tres novetats amb què Medusa arrencarà al setembre el curs. Les altres dues són El desierto, l’obra menys coneguda d’Horacio Quiroga, el pare del conte llatinoamericà, i Pàl·lid Plató, ficció d’estirp fantàstica d’Enric Virgili, un dels autors més inclassificables de la novíssima narrativa catalana.

De seguida hi tornem, però acabem abans amb La Vall dels andosins, un thriller històric absolutament excèntric en el nostre panorama literari, on abunda la novel•la de gènere però que en comptadíssimes ocasions havia reculat fins a l’època romana. Sí, és clar que hi ha precedents, Albert Salvadó amb Els ulls d’Anníbal i L’anell d’Àtila, i Xavier Maymó (Servi de Semma).

Però ni l’un ni l’altre van ambientar les respectives ficcions en el Pirineu més o menys romanitzat. Ward, sí, i aquesta és una de les gràcies de La Vall dels andosins. La novel•la –perquè és una ficció, no un text d’història, adverteix– li serveix per reprendre una de les seves dèries, la presència romana entre nosaltres, de la qual n’han arribat escassíssims vestigis. I l’altra gràcia és que adopta un punt de vista absolutament excèntric, la del cartaginès Hannó, i no la molt més transitada perspectiva romana. La Vall dels andosins és el que els anglosaxons en diuen una youth novel, una cosa així com una novel·la d’iniciació, en què el jove Hannó es busca la vida com bonament pot. Les circumstàncies el porten en aquesta vall remota on Ward creu que convivien andosins i altres grups humans, com correspon en un territori de frontera. Una terra d’oportunitats on, oh, sorpresa, també s’hi topa una expedició de comerciants romans amb objectius molt similars. Som, recordin, a les portes de la Segona Guerra Púnica, les tensions entre uns i altres no triguen a esclatar i de seguida es registren les primeres morts. N’hi haurà unes quantes, adverteix Ward, que coneix bé el període perquè el va estudiar a fons a l’opuscle Andorra i el Pirineu a la mort d’August. El que ha intentat, diu, és imaginar com era aquest racó de món en un moment del qual no tenim gairebé referències documentals, i com hi convivien gents d’origen molt divers que probablement es comunicaven els uns amb els altres, especula, en una mena de grec molt elemental, la lingua franca del moment que estava a punt de cedir davant del llatí.

La Vall dels andosins arribarà el 4 de setembre a les llibreries, així que una mica de paciència. Dos dies abans es presentarà a la Fira del Llibre del Pirineu, a Organyà, el 16 de setembre, a la Setmana del Llibre en Català, i el 21, a la Trenca. No és mal inici per al debutant Ward, i menys encara a la col·lecció Borm de Medusa, al costat d’un Villaró fundacional, Les ànimes sordes, i d’Un dietari sentimental, amb què la catalana Júlia Bacardit va donar el curs passat la campanada.

Les altres novetats
Però La Vall dels andosins, ho dèiem més amunt, és tan sols una de les tres novetats de Medusa per a l’inici de curs. Per jerarquia i escalafó, potser que comencem amb El desierto (1924), perquè el gran Quiroga (Salto, Uruguai, 1878-Buenos Aires, 1937) és el pare  literari d’una nissaga il·lustríssima de narradors llatinoamericans que culminarà amb Borges, Cortázar i Piglia. El desierto, fins ara incomprensiblement descatalogat, recull una dotzena de contes que toquen tots els pals de la ficció de Quiroga, des del gust per la vida salvatge que el va dur a la selva del nord d’Argentina fins al relat urbà d’estirp fantàstica i amb tocs de Poe, Kipling i Maupassant.

Serà l’últim d’aquesta tongada a arribar a les llibreries. Abans ho farà Pàl·lid Plató (11 de setembre), la nova entrega del barceloní Enric Virgili (1965), que insisteix en l’obsessió per la figura del doble, a l’estil de La visita però ara a partir d’un protagonista capaç de transmutar-se sense manies en el poeta  i grafòman català Agustí Esclasans, en Heinrich Himmler durant la visita que el Reichsführer-SS va girar el 1940 a Montserrat, i en un amic seu (de Virgili, no de Himmler!) autor d’una hermenèutica sobre determinats passatges de l’obra de Plató, d’aquí el títol.